M05 - Gestió del color
- M05: Gestió del color.
UF1: Gestió del color en el flux de la producció gràfica.
·El color: Fenomen físic i percepción visual que es perceptible ambas la vista. S'associa a la variación de longitud dones de l'espectro visible amb el sentit de la vista.
-Fisiologia del color: Referència a la percepició visual que tenim del color. El cervell interpreta la información que arriba a través del nervi optic.
-Classificació del color
.RGB: basat en la teoria additiva, usato en els colors projects per monitora i pantalles. Pot variar en cada dispositius.
.CMYK: basat en la teoria substractiva, usa per definir tintes d'impressió. El negre (K), es la absencia de color, i s'aplica per corregir impresos dels colors.
.Model de color HSL: (Hue, Saturation, Ligthnes), també anomenat HSI (Hue, Saturation, Intensity). Parlem de mats o tonalitat, saturació i lluminositat.
.(HUE) Matís tonatiltat: determina la longitud dona de la llum.
.(Saturation) Saturació: anomenada croma. Pot definir-se per la quantita de blanc.
.(Brigthness) Lluminositat: anominada brillanter. Indica com de clar o fosc es la imatge.
--------------------------------------------
El sistema RGB es representa com un con invertit V. A la superficie es troben els 6 colors primaris. El centre es blanc, al vertex inferior el negre.
--------------------------------------------
El tó, és la caracteristica que relaciona una expressió cromatica amb un color.
La saturació, és la quantittat de color pur present.
La lluminositat, és la capacitat de reflectir la llum amb tota la seva puresa de color.
-Guia de tons
Permet veure en físic una mostra del color, s'utilitzen principalment per als pantones. Hi han tons directes,també anomenades tintes planes, i tons tramats.
Cada pantone requereix d'una plantxa nova, al igual que cada to directe.
Pantone (exadecimal): colors web Quadricomia: Imprimir en físic.
·Reproducció del color
-Bits per pixel
Numero de bits que requereixen cada un dels píxels de la imatge. Aixó es coneix com profunditat del tó.
-Classificació dels originals
Numero de bits que requereixen cada un dels píxel de la image. Aixó es coneix com profunditat de tó.
-El to pot ser continu, sense punt de trama. La image formada per zones amb un grau d'ennegriment.
-El to disconontinu, significa que es genera mitjançant una trama, poden ser blanc I negre o en color.
-L'original en línea, grafistas d'un sol tras. Poden ser en B/N o en color.
-El píxel i la resolució
Fa referenciales a la quantitat de píxels que hi ha per unitat lineal, es mesura per Pixels per posada. (ppp)
Les imatges en el monitor tenen una resolución de 72 ppp.
Per impressió la resolución será de 300pp.
Interpolació
Quan una image no té prou resolución utiliza la invención de píxel. S'anomena interpolació, por ser :
De veïnatge: es clonen els píxels veins. No augemnta la gama tonal.
Bilinial: agama com a referenzia els píxels veins, genera caracteristiques cromatiques entre ells.
Bicúbica: millar resultats, augnmnta la gama tonal, el píxel nou agarra de referenciales els píxels que l'envolta.
Profunditat del tó
Número de bits que necessita cada píxel per aportar la información que li correspon en función del tifus d'image.
-En imatges de blanc I negre, un bit per pixel.
-Imatges amb to en blanc i negre, cada píxel podrá blanc, gris o negre. (255 grisos possibles) 8 bits.
-En color requerirá 1 byte per canal. RGB 24 (8x3) CMYK 32 (8x4).
Color indexat
Significa color selecciónate, d'entre tots els tono d'una image en RGB, els 256 más representativas. Cada píxel de la image conservará la tonalitat.
La image perdra qualitativement cromaticament però diminuirà la memoria requerida.
Els canals de color
Cada canal conté la información corresponent a cada color de superficie. Absorbeix la llim blanca i els colors que no conté, i reflecte els que si posseix.
Metamerisme
El mateix color es veu de diferents maneres depen dels factors:
1-Depen el lloc
2-Depen la llum
3-Depen del observador
4-Depen de la llum parasita
Temperatura del color
Es mesura en Kelvins
-El cos negre: cos ideal com una esfera de metal, totes les radiacions que li arriben. Si en un ambient sense llum, escalfem el cos negre, en funció de la temeratura que assolexi, aquest es començarà a posar incandescent, i per tant a emetre lllum.
Quan diem que una sala té il·luminat a,b una temperatura de 3000 k, ens referim que la llum que emet correspon cromàticament a la que emetria el cos negre en cas d'escalfar-se a 3000 k.
El control del color
Densitometre: permet controlar la umpressió amb independència de la percepció de l'impressor o de la il·luminació, de manera que s'evita la subjectivitat en el control de color. S'encarrega de esurar l'ennegrient d'un punt i les mesures a través del densitòmetre.
Els densitòmetres, com que mesuren la densitat d'un punt, són els instruments més útils. N'hi ha de dos tipus: reflexió, que s'utilitza per a originals opacs i de transmisió que s'utilitza per originals transparens.
Diagrama de GAFT: és un factor més de control de qualitat del color iprès. Es basa en obtenir dades de densitat d'un color per introduir-lo en uns diagrames i detectar possibles desviacions. Abans de veure una representació gràfica d'un diagrama de Gaft hem de tenir en compte que les tintes ideals són aquellles en les quals cada color absorbeix un terç de l'espectre i reflecteix els altres dos terços, però en la realitat les tintes ideals no existeixen.
La colorimetria és la ciència encarregada de esurar el colors, determinant-los a través de valors. Les mesures es prenen amb un colorímetre. Al llarg del teps hi ha hagut diversos intents per ordenar els colors, però l'estandard reconegut a nivell mundial és el que va establir la Comissió Internacional de la il·luminació (CIE) l'any 1931.
Munsell va definir els colors partint de les variables de tonalitat, saturació i lluminositat.
CIRE és lautoritat internacional en qüestió de llum, il·luminació i color, és qui proposa alguns models de color per descriure aquestes variables.
Model CIEXYZ (1931) - descriu tots els colors variables per un observador estàndard en una figura tridimensional, on les triestimuls x,y,z representen els colors primaris vermell, ver, i blau respectivament. Aquests són els tres colors primaris que l'ull humà és capaç de captar.
Model CiExyz transforma en dues dimensions la cromacitat dels triestimuls i els presenta sota una lluinositat fixa sota la qual es pot veure (falta text)
Model CiELab - evolució del CIEXYZ en el model CIELab, en el qual les distàncies entre els colors s'apropen més al que nosaltres percebem. Els colors que tenen la mateixa lluminositat es troben en el mateix pla circular.
El colorimetre mesura a partir dels valors triestímuls apreciant el color com si fos l'ull humà. Disposem d'estàndars definits per CIE.
-Classificació del color
.RGB: basat en la teoria additiva, usato en els colors projects per monitora i pantalles. Pot variar en cada dispositius.
.CMYK: basat en la teoria substractiva, usa per definir tintes d'impressió. El negre (K), es la absencia de color, i s'aplica per corregir impresos dels colors.
.Model de color HSL: (Hue, Saturation, Ligthnes), també anomenat HSI (Hue, Saturation, Intensity). Parlem de mats o tonalitat, saturació i lluminositat.
.(HUE) Matís tonatiltat: determina la longitud dona de la llum.
.(Saturation) Saturació: anomenada croma. Pot definir-se per la quantita de blanc.
.(Brigthness) Lluminositat: anominada brillanter. Indica com de clar o fosc es la imatge.
--------------------------------------------
El sistema RGB es representa com un con invertit V. A la superficie es troben els 6 colors primaris. El centre es blanc, al vertex inferior el negre.
--------------------------------------------
El tó, és la caracteristica que relaciona una expressió cromatica amb un color.
La saturació, és la quantittat de color pur present.
La lluminositat, és la capacitat de reflectir la llum amb tota la seva puresa de color.
-Guia de tons
Permet veure en físic una mostra del color, s'utilitzen principalment per als pantones. Hi han tons directes,també anomenades tintes planes, i tons tramats.
Cada pantone requereix d'una plantxa nova, al igual que cada to directe.
Pantone (exadecimal): colors web Quadricomia: Imprimir en físic.
·Reproducció del color
-Bits per pixel
Numero de bits que requereixen cada un dels píxels de la imatge. Aixó es coneix com profunditat del tó.
-Classificació dels originals
Numero de bits que requereixen cada un dels píxel de la image. Aixó es coneix com profunditat de tó.
-El to pot ser continu, sense punt de trama. La image formada per zones amb un grau d'ennegriment.
-El to disconontinu, significa que es genera mitjançant una trama, poden ser blanc I negre o en color.
-L'original en línea, grafistas d'un sol tras. Poden ser en B/N o en color.
-El píxel i la resolució
Fa referenciales a la quantitat de píxels que hi ha per unitat lineal, es mesura per Pixels per posada. (ppp)
Les imatges en el monitor tenen una resolución de 72 ppp.
Per impressió la resolución será de 300pp.
Interpolació
Quan una image no té prou resolución utiliza la invención de píxel. S'anomena interpolació, por ser :
De veïnatge: es clonen els píxels veins. No augemnta la gama tonal.
Bilinial: agama com a referenzia els píxels veins, genera caracteristiques cromatiques entre ells.
Bicúbica: millar resultats, augnmnta la gama tonal, el píxel nou agarra de referenciales els píxels que l'envolta.
Profunditat del tó
Número de bits que necessita cada píxel per aportar la información que li correspon en función del tifus d'image.
-En imatges de blanc I negre, un bit per pixel.
-Imatges amb to en blanc i negre, cada píxel podrá blanc, gris o negre. (255 grisos possibles) 8 bits.
-En color requerirá 1 byte per canal. RGB 24 (8x3) CMYK 32 (8x4).
Color indexat
Significa color selecciónate, d'entre tots els tono d'una image en RGB, els 256 más representativas. Cada píxel de la image conservará la tonalitat.
La image perdra qualitativement cromaticament però diminuirà la memoria requerida.
Els canals de color
Cada canal conté la información corresponent a cada color de superficie. Absorbeix la llim blanca i els colors que no conté, i reflecte els que si posseix.
Metamerisme
El mateix color es veu de diferents maneres depen dels factors:
1-Depen el lloc
2-Depen la llum
3-Depen del observador
4-Depen de la llum parasita
Temperatura del color
Es mesura en Kelvins
-El cos negre: cos ideal com una esfera de metal, totes les radiacions que li arriben. Si en un ambient sense llum, escalfem el cos negre, en funció de la temeratura que assolexi, aquest es començarà a posar incandescent, i per tant a emetre lllum.
Quan diem que una sala té il·luminat a,b una temperatura de 3000 k, ens referim que la llum que emet correspon cromàticament a la que emetria el cos negre en cas d'escalfar-se a 3000 k.
El control del color
Densitometre: permet controlar la umpressió amb independència de la percepció de l'impressor o de la il·luminació, de manera que s'evita la subjectivitat en el control de color. S'encarrega de esurar l'ennegrient d'un punt i les mesures a través del densitòmetre.
Els densitòmetres, com que mesuren la densitat d'un punt, són els instruments més útils. N'hi ha de dos tipus: reflexió, que s'utilitza per a originals opacs i de transmisió que s'utilitza per originals transparens.
Diagrama de GAFT: és un factor més de control de qualitat del color iprès. Es basa en obtenir dades de densitat d'un color per introduir-lo en uns diagrames i detectar possibles desviacions. Abans de veure una representació gràfica d'un diagrama de Gaft hem de tenir en compte que les tintes ideals són aquellles en les quals cada color absorbeix un terç de l'espectre i reflecteix els altres dos terços, però en la realitat les tintes ideals no existeixen.
La colorimetria és la ciència encarregada de esurar el colors, determinant-los a través de valors. Les mesures es prenen amb un colorímetre. Al llarg del teps hi ha hagut diversos intents per ordenar els colors, però l'estandard reconegut a nivell mundial és el que va establir la Comissió Internacional de la il·luminació (CIE) l'any 1931.
Munsell va definir els colors partint de les variables de tonalitat, saturació i lluminositat.
CIRE és lautoritat internacional en qüestió de llum, il·luminació i color, és qui proposa alguns models de color per descriure aquestes variables.
Model CIEXYZ (1931) - descriu tots els colors variables per un observador estàndard en una figura tridimensional, on les triestimuls x,y,z representen els colors primaris vermell, ver, i blau respectivament. Aquests són els tres colors primaris que l'ull humà és capaç de captar.
Model CiExyz transforma en dues dimensions la cromacitat dels triestimuls i els presenta sota una lluinositat fixa sota la qual es pot veure (falta text)
Model CiELab - evolució del CIEXYZ en el model CIELab, en el qual les distàncies entre els colors s'apropen més al que nosaltres percebem. Els colors que tenen la mateixa lluminositat es troben en el mateix pla circular.
El colorimetre mesura a partir dels valors triestímuls apreciant el color com si fos l'ull humà. Disposem d'estàndars definits per CIE.
UF2: Creació i linearització de perfils de color.
Comisió internacional de la il·luminació
A desenvolupat diversos sistemes tradicionals per especificar els valors de totes les impressions cromàtiques que capta l'ull humà.
El mes popular és: Yxy i el CIELab.
Els sistemes CIE són utilitzats pels colorimetres per mesurar el color. L'original o pioner es el CIE xyz (Colors roig, blau, verd).
En CIEYxy l'eix horitzontal X indica la quantitat de vermell i l'eix vertical y indica la quantitat de verd. L'eix Y indica la lluminositat, i només es pot mesurar en una dimensió tridimencional.
En la pla YO, que és el de màxima lluiminositat es troben els colors primaris en el perimetre, que forma radial van perdent saturació fins a trobar-se amb el blanc.
En el CIE Lab l'eix horitzontal a oscil·la entre verd (a -128) i vermell (a +128) i al vertical b oscil·la entre blau (b-127) i groc (b+127).
La representació tridimensional de la lluminositat s'indica en l'eix L. En el pla central L50 se situen els colors primaris que en direcció al centre mostren la seva pèrdua de saturació.
Delta E
Associat al sistema Cie Lab i utilitzat per definir el grau de diferencia entre dos tons, tenim el valor Delta E.
Aquest valor indica la distancia que separa, dins de l'espai cromàtic, a dos tons.
S'estableix que l'ull humà no perceb diferències per sota d'un valor Delta E 2.
Per calcular el valor, tenim de tenir en compte cualsevol de les 3 parametres ( L, a, b ), aquests estàs presents en l'equació de càlcul.
Il·luminants estandaritzats
La CIE estandaritza uns il·luminats relacionant-los amb unes temperatures de color determinades, que a la vegada simulen tipus de llums habituals.
Un dels factors importants que cal tenir en compte dins dels paràmetres establezts per la CIE, respecte els illuminais, és l'angle d'observació que s'estandaritza entre 2º i 10º.
L'observador estándar de 2º no és el más adecuar per les apreciaciones de color amb angles messy amplia que es donen en situaciones quotidian, per aquista rió la CIE va definir un según angle de 10º.
Espai: conjunt de colors determinats, calaç de representar-se en un dispositius.
Perfil: arxiu informatic que descriu un espai de color específic.Compara l'espai de color en el qual s'ha creat un color dins l'espai en el que s'imprimira.
NCS (Natural Color System)
Fa referència a les grafiques.
Els valors dentrada i sortida tenen una inclinacio de 45°.
Es necessari ajustar el blanc del monitor simulant L'illuminat amb la que es visualitzara la imatge impresa.
Gamut fa referència al conjunt de tons reproduibles.
La delimitació de perfils es ralitza en un espai de connexio de perfils o PCS, normalment CIE, Yxy o CiE Lab.
Consisteix en ajustar el funcionament del dispositiu segons les especificacions d'aquest i us d'elements de control.
El procés de linearitzacio consisteix en obtenir el perfil se cromàtic del dispositiu.
La imatge es visualitza en un monitor i en els sistemes de sortida utilitzats.
Amb un colorimetre es mesuren els tons i s'entren les dades al sistema de gestio dek color.
A causa daixo els espais de color poden cambiar d'aspecte quan es transfereixen documents d'un dispositiu a un altre.
La gestio del color es la solució. CMS
Compara l'espai de color en el qual s'ha creat un color dins l'espai en el que s'imprimira.
Espais més habituals
Espais de color.-
No tots els colors visibles són possibles de reproduire.
Els espais de color delimiten, prenent el model CIELab com a referència, els que sí seran.
Els diferents espais de color engloben la mateixa quantitat de possibles tons, però es diferèncien en com són cromàticament aquests tons i com estàn distribuïts.
Espais de color més habituals.-
sRGB
Denominat também Estàndard RGB, está dissent per coincidir amb l'utilitzat pela monitors CRT.
Abarca només el 35% dels tons del sistema CYE Yxy, donant-se el cas que alguns tons possibles en CMYK no es poden representar en sRGB.
Adobe RGB
Dissenyat amb l'objectif de reproduire de la milord matera possible l'essai de color CMYK, usaen impressionnant.
Reuneix prop de 45% dels tons especificats en el model CIE Yxy, millorant la gama de l'espai de color sRGB principalment en els tons verd-cian.
eciRGB
S'ha desenvolupat amb la idea que contingui el màxim de tons imprimibles i el mínim possible de tons imprimibles.
En el seu propòsit i en el seu volum tridimensional és bastant similar a l'espai de color Adobe RGB.
NCS
Basat en la mescla de 4 colors compostos: groc-blau i verd-vermell, als quals s'afeigeixen el blanc i el negre.
Representat tridimensionalment amb dos cons units per la base, vist des de dalt es mostra com un cercle lateralment amb triangles.
Un tall horitzontal pel centre mostraria le cercle on entant situats els quatre colors elementals.
Valor gamma i punt blanc en el monitor
La visualització d'imatges al monitor depèn del: valor gamma i punt blanc.
Valor gamma:
Fa referència a les grafiques.
Els valors dentrada i sortida tenen una inclinacio de 45°.
Punt blanc:
Es necessari ajustar el blanc del monitor simulant L'illuminat amb la que es visualitzara la imatge impresa.
Fa referencia al tipus de blanc en el monitor en funció de la temperatura del color.
Perfil de color i Concepte Gamut
El perfil de color te la missió d'alterar el mínim posible.
Gamut fa referència al conjunt de tons reproduibles.
La delimitació de perfils es ralitza en un espai de connexio de perfils o PCS, normalment CIE, Yxy o CiE Lab.
Calibracio i linealització
Perquè un dispositiu garanteixi les característiques del seu perfil cromatic caldra calibrar lo.
Consisteix en ajustar el funcionament del dispositiu segons les especificacions d'aquest i us d'elements de control.
El procés de linearitzacio consisteix en obtenir el perfil se cromàtic del dispositiu.
Sescaneja o capta un dels models de referència definits per l'American National Institute, anomenat IT8 que conté diversos centenars de tons per avaluar els dominants i equilibri de color.
La imatge es visualitza en un monitor i en els sistemes de sortida utilitzats.
Amb un colorimetre es mesuren els tons i s'entren les dades al sistema de gestio dek color.
Ajust entre perfils
El sistema de gestió de color realitza lajust dels perfils dependents obtinguts de cada equip.
Existeixen 4 metodes per realitzar l'ajust:
Perceptual: mante les relacions cromàtiques relatives de tons entre si, adaptan al perfil de destí tot el perfil d'origen.
Saturació: fa que la saturació de tons es mantingui en la transformació d'un perfil a un altre.
Colorimetric relatiu: canvia només els tons que sobresurten de la gamma del dispositiu de destí, la resta de tons s'altera.
Colorimetre absolut: si el to encaixa en el perfil de destí, es queda igual. Si no, es camvia per un similar.
Sistemes de gestió del color
Cada dispositiu treballa amb un espai de color concret que pot reproduir uns color determinats
Un model de color determina la relació entre els valors i l'espai del color i defineix el significat absolut daquests valors que equipara als colors en concret. Hi ha models de color amb lespai de color diferent, depenent del sistema amb el que treballem.
A causa daixo els espais de color poden cambiar d'aspecte quan es transfereixen documents d'un dispositiu a un altre.
Mantenir la fidelitt del color durant la reproducció d'impresos es un problema.
La gestio del color es la solució. CMS
Un sistema de gestió de color consisteix en aconseguir reproduir els impresos en diferents dispositius mantenint la fidelitat del color. Per això s'utilitza uns arxius que contenen la informació de com sinterpreta i es reprodueix el color. Aquest arxius sels anomena perfils ICC.
Podem dir que els sistemes de gestió del color, tenen com a finalitat la conciliació de les diferències entre els colors que es puguin ocasionar per la reproducció amb diferents dispositius i donen la seguretat a l'usuari perquè pugui preveure amb seguretat els colors finals que generarà el sistema.
La visualització del color ens permet perdre decisions fonamentades en el color al llarg del flux de treball, des de la captura digital fins al treball final. La gestió del color també permet la creació de documents basats en els estàndards de producció d'impressió ISO, SWOP i Japan color.
Gestió del color en els documents a imprimir
Variables d'impressió
Ens referim als perfils del dispositiu de sortida i als perfils del document.
Perfils del dispositiu de sortida
Descriure el dispositiu de sortida per assignar els colors d'un document.
Perfil del document
Desriurem lespai de color en el document, de manera que a l'associar un document amb un perfil, es genera una definició del color. Es poden mostrar de diferents maneres segons del dispositiu.
Variables d'impressió
Els perfils descriuen els espais de color del diapositiu dentrada.
El sistema de gestio del color identifica els colors reals del document.
El perfil del monitor indica al sistema de gestió com convertir els valors numèrics del document a l'espai de color del monitor.
mitjançant el perfil es converteixen els valors numèrics en valors de color del dispositiu.
Perfils disponibles per a cada procès
Proposits i funcions dels perfils
Evitar qualsevol alteració que es pugi produir en el color quan treballem amb diferents dispositius, suports i entorns. Els perfils de color resulten de gran utilitat per transferir dades entre entorns.
Serveixen per minimitzar cualsevol diferencia o distorsió entre diferents dispositius i poder importar, mostrar i reproduir imatges amb el mateix color.
Un perfil de color està compost per dades que contenen les característiques dels colors d'un dispositiu.
Perfilar els equips d'entrada i visualització
Programari per la creació de perfils de color.
requereix la instal•lació i us de programes de software que faciliten la tasca a realitzar en el sentit que ens permet treballar amb els perfils necessaris.
Targetes de calibratge
Imprescindibles en art, publicitat o sector que demana molt nivell de fidelitat.
Quan son necessaries les targetes de calibratge?
Fidelitat del color sigui un requisit del producte.
Quan les condicions de presa d'una imatge no sigui l'adequada.
Quan necessitarem deixar un testimoni del color o condicions de captura en l'escena.
Quan necessitem homogeneïtzar el color en diferets imatges.
Quan no són necessàries les targetes de calibratge?
Quan la fidelitat del color no es premisa.
Quan la imatge es sotme a una forta postproducció.
Normativa referent al calibratge de monitors per a l'observació del color.
Deixar el monitor en el seu estat òptim de funcionament. Es pot calibrar la lluminositat del blanc, el nivell de negre, la gamma corba de resposta.
La normativa de calibracio es la ISO 3664:2009, unifica els criteris amb uns valors establerts com un estàndard internacional en el sector, això ens permet calibrar el dispositius sense fe una prova d'impressió.
Aquest valor indica la distancia que separa, dins de l'espai cromàtic, a dos tons.
S'estableix que l'ull humà no perceb diferències per sota d'un valor Delta E 2.
Per calcular el valor, tenim de tenir en compte cualsevol de les 3 parametres ( L, a, b ), aquests estàs presents en l'equació de càlcul.
Il·luminants estandaritzats
La CIE estandaritza uns il·luminats relacionant-los amb unes temperatures de color determinades, que a la vegada simulen tipus de llums habituals.
Un dels factors importants que cal tenir en compte dins dels paràmetres establezts per la CIE, respecte els illuminais, és l'angle d'observació que s'estandaritza entre 2º i 10º.
L'observador estándar de 2º no és el más adecuar per les apreciaciones de color amb angles messy amplia que es donen en situaciones quotidian, per aquista rió la CIE va definir un según angle de 10º.
Model - Espai - Perfil
Model: és el pla que descriu tots els colors.
Espai: conjunt de colors determinats, calaç de representar-se en un dispositius.
Perfil: arxiu informatic que descriu un espai de color específic.Compara l'espai de color en el qual s'ha creat un color dins l'espai en el que s'imprimira.
NCS (Natural Color System)
Fa referència a les grafiques.
Els valors dentrada i sortida tenen una inclinacio de 45°.
Es necessari ajustar el blanc del monitor simulant L'illuminat amb la que es visualitzara la imatge impresa.
Gamut fa referència al conjunt de tons reproduibles.
La delimitació de perfils es ralitza en un espai de connexio de perfils o PCS, normalment CIE, Yxy o CiE Lab.
Consisteix en ajustar el funcionament del dispositiu segons les especificacions d'aquest i us d'elements de control.
El procés de linearitzacio consisteix en obtenir el perfil se cromàtic del dispositiu.
La imatge es visualitza en un monitor i en els sistemes de sortida utilitzats.
Amb un colorimetre es mesuren els tons i s'entren les dades al sistema de gestio dek color.
A causa daixo els espais de color poden cambiar d'aspecte quan es transfereixen documents d'un dispositiu a un altre.
La gestio del color es la solució. CMS
Sistema de gestió del color
Compara l'espai de color en el qual s'ha creat un color dins l'espai en el que s'imprimira.
Espais més habituals
En posició superior es situa el groc i cada 90°, en la direcció se les agulles trobem el vermell, el blau i el verd. Cada quadrant entre dos colors està subdividit en 100intervals.
Valor gamma i punt blanc en el monitor
La visualització d'imatges al monitor depèn del: valor gamma i punt blanc.
Valor gamma:
Punt blanc:
Fa referencia al tipus de blanc en el monitor en funció de la temperatura del color.
Perfil de color i Concepte Gamut
El perfil de color te la missió d'alterar el mínim posible.
Calibracio i linealització
Perquè un dispositiu garanteixi les característiques del seu perfil cromatic caldra calibrar lo.
Sescaneja o capta un dels models de referència definits per l'American National Institute, anomenat IT8 que conté diversos centenars de tons per avaluar els dominants i equilibri de color.
Ajust entre perfils
El sistema de gestió de color realitza lajust dels perfils dependents obtinguts de cada equip.
Existeixen 4 metodes per realitzar l'ajust:
Perceptual: mante les relacions cromàtiques relatives de tons entre si, adaptan al perfil de destí tot el perfil d'origen.
Saturació: fa que la saturació de tons es mantingui en la transformació d'un perfil a un altre.
Colorimetric relatiu: canvia només els tons que sobresurten de la gamma del dispositiu de destí, la resta de tons s'altera.
Colorimetre absolut: si el to encaixa en el perfil de destí, es queda igual. Si no, es camvia per un similar.
Sistemes de gestió del color
Cada dispositiu treballa amb un espai de color concret que pot reproduir uns color determinats
Un model de color determina la relació entre els valors i l'espai del color i defineix el significat absolut daquests valors que equipara als colors en concret. Hi ha models de color amb lespai de color diferent, depenent del sistema amb el que treballem.
Mantenir la fidelitt del color durant la reproducció d'impresos es un problema.
Espais de color.-
No tots els colors visibles són possibles de reproduire.
Els espais de color delimiten, prenent el model CIELab com a referència, els que sí seran.
Els diferents espais de color engloben la mateixa quantitat de possibles tons, però es diferèncien en com són cromàticament aquests tons i com estàn distribuïts.
Espais de color més habituals.-
sRGB
Denominat também Estàndard RGB, está dissent per coincidir amb l'utilitzat pela monitors CRT.
Abarca només el 35% dels tons del sistema CYE Yxy, donant-se el cas que alguns tons possibles en CMYK no es poden representar en sRGB.
Adobe RGB
Dissenyat amb l'objectif de reproduire de la milord matera possible l'essai de color CMYK, usaen impressionnant.
Reuneix prop de 45% dels tons especificats en el model CIE Yxy, millorant la gama de l'espai de color sRGB principalment en els tons verd-cian.
eciRGB
S'ha desenvolupat amb la idea que contingui el màxim de tons imprimibles i el mínim possible de tons imprimibles.
En el seu propòsit i en el seu volum tridimensional és bastant similar a l'espai de color Adobe RGB.
NCS
Basat en la mescla de 4 colors compostos: groc-blau i verd-vermell, als quals s'afeigeixen el blanc i el negre.
Representat tridimensionalment amb dos cons units per la base, vist des de dalt es mostra com un cercle lateralment amb triangles.
Un tall horitzontal pel centre mostraria le cercle on entant situats els quatre colors elementals.
Valor gamma i punt blanc en el monitor
La visualització d'imatges al monitor depèn del: valor gamma i punt blanc.
Valor gamma:
Fa referència a les grafiques.
Els valors dentrada i sortida tenen una inclinacio de 45°.
Punt blanc:
Es necessari ajustar el blanc del monitor simulant L'illuminat amb la que es visualitzara la imatge impresa.
Fa referencia al tipus de blanc en el monitor en funció de la temperatura del color.
Perfil de color i Concepte Gamut
El perfil de color te la missió d'alterar el mínim posible.
Gamut fa referència al conjunt de tons reproduibles.
La delimitació de perfils es ralitza en un espai de connexio de perfils o PCS, normalment CIE, Yxy o CiE Lab.
Calibracio i linealització
Perquè un dispositiu garanteixi les característiques del seu perfil cromatic caldra calibrar lo.
Consisteix en ajustar el funcionament del dispositiu segons les especificacions d'aquest i us d'elements de control.
El procés de linearitzacio consisteix en obtenir el perfil se cromàtic del dispositiu.
Sescaneja o capta un dels models de referència definits per l'American National Institute, anomenat IT8 que conté diversos centenars de tons per avaluar els dominants i equilibri de color.
La imatge es visualitza en un monitor i en els sistemes de sortida utilitzats.
Amb un colorimetre es mesuren els tons i s'entren les dades al sistema de gestio dek color.
Ajust entre perfils
El sistema de gestió de color realitza lajust dels perfils dependents obtinguts de cada equip.
Existeixen 4 metodes per realitzar l'ajust:
Perceptual: mante les relacions cromàtiques relatives de tons entre si, adaptan al perfil de destí tot el perfil d'origen.
Saturació: fa que la saturació de tons es mantingui en la transformació d'un perfil a un altre.
Colorimetric relatiu: canvia només els tons que sobresurten de la gamma del dispositiu de destí, la resta de tons s'altera.
Colorimetre absolut: si el to encaixa en el perfil de destí, es queda igual. Si no, es camvia per un similar.
Sistemes de gestió del color
Cada dispositiu treballa amb un espai de color concret que pot reproduir uns color determinats
Un model de color determina la relació entre els valors i l'espai del color i defineix el significat absolut daquests valors que equipara als colors en concret. Hi ha models de color amb lespai de color diferent, depenent del sistema amb el que treballem.
A causa daixo els espais de color poden cambiar d'aspecte quan es transfereixen documents d'un dispositiu a un altre.
Mantenir la fidelitt del color durant la reproducció d'impresos es un problema.
La gestio del color es la solució. CMS
Un sistema de gestió de color consisteix en aconseguir reproduir els impresos en diferents dispositius mantenint la fidelitat del color. Per això s'utilitza uns arxius que contenen la informació de com sinterpreta i es reprodueix el color. Aquest arxius sels anomena perfils ICC.
Podem dir que els sistemes de gestió del color, tenen com a finalitat la conciliació de les diferències entre els colors que es puguin ocasionar per la reproducció amb diferents dispositius i donen la seguretat a l'usuari perquè pugui preveure amb seguretat els colors finals que generarà el sistema.
La visualització del color ens permet perdre decisions fonamentades en el color al llarg del flux de treball, des de la captura digital fins al treball final. La gestió del color també permet la creació de documents basats en els estàndards de producció d'impressió ISO, SWOP i Japan color.
Gestió del color en els documents a imprimir
Variables d'impressió
Ens referim als perfils del dispositiu de sortida i als perfils del document.
Perfils del dispositiu de sortida
Descriure el dispositiu de sortida per assignar els colors d'un document.
Perfil del document
Desriurem lespai de color en el document, de manera que a l'associar un document amb un perfil, es genera una definició del color. Es poden mostrar de diferents maneres segons del dispositiu.
Variables d'impressió
Els perfils descriuen els espais de color del diapositiu dentrada.
El sistema de gestio del color identifica els colors reals del document.
El perfil del monitor indica al sistema de gestió com convertir els valors numèrics del document a l'espai de color del monitor.
mitjançant el perfil es converteixen els valors numèrics en valors de color del dispositiu.
Perfils disponibles per a cada procès
Proposits i funcions dels perfils
Evitar qualsevol alteració que es pugi produir en el color quan treballem amb diferents dispositius, suports i entorns. Els perfils de color resulten de gran utilitat per transferir dades entre entorns.
Serveixen per minimitzar cualsevol diferencia o distorsió entre diferents dispositius i poder importar, mostrar i reproduir imatges amb el mateix color.
Un perfil de color està compost per dades que contenen les característiques dels colors d'un dispositiu.
Perfilar els equips d'entrada i visualització
Programari per la creació de perfils de color.
requereix la instal•lació i us de programes de software que faciliten la tasca a realitzar en el sentit que ens permet treballar amb els perfils necessaris.
Targetes de calibratge
Imprescindibles en art, publicitat o sector que demana molt nivell de fidelitat.
Quan son necessaries les targetes de calibratge?
Fidelitat del color sigui un requisit del producte.
Quan les condicions de presa d'una imatge no sigui l'adequada.
Quan necessitarem deixar un testimoni del color o condicions de captura en l'escena.
Quan necessitem homogeneïtzar el color en diferets imatges.
Quan no són necessàries les targetes de calibratge?
Quan la fidelitat del color no es premisa.
Quan la imatge es sotme a una forta postproducció.
Normativa referent al calibratge de monitors per a l'observació del color.
Deixar el monitor en el seu estat òptim de funcionament. Es pot calibrar la lluminositat del blanc, el nivell de negre, la gamma corba de resposta.
La normativa de calibracio es la ISO 3664:2009, unifica els criteris amb uns valors establerts com un estàndard internacional en el sector, això ens permet calibrar el dispositius sense fe una prova d'impressió.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada