M06 - Impressió

M06: Organització dels procèssos d'impressió gràfica.

----------------------------------------------------

UF1: Gestió dels recursos que intervenen en la impressió.

1-. Recursos Humans

Organigrama -

Document que a través d'un gràfic situa a cada trbellador al ser bloc de treball. Facilita la comunicació dins l'empresa.

RLT-

Relació Llocs de treball // Optimitza l'estructura organizativa // Racionalització de l'assignació de persones al bloc de treball // Millora de la planificación i l'efectivitat // Posa les bases del sistema devaluación de tasques.

Full de treball

 - Num de comanda
 - Nom del client
 - Data d'entrada
 - Data de lliurament
 - Descripció/document gràfic:
Información técnica que ens haurà demanat el client en la seva comanda i per tant ens vincula a ell.

- Operari/Treballador
 - Suport
 - Observacions
 - Incidencies / no conformitats

2-. Processos de PostImpressió

Tall:
 - Guillotina: tall recte, fins a 3 talls
 - Troqueadora: tall amb forma - tall _
                                                  - mitg tall o fendit -----
                                                  - desprendiment -_--_--_

Plegat:
 - Alçat: Un sobre l'altre
 - Embotit: Un dins de l'altre

La trama:
 La descomposició d'una imatge en punts, la qual cosa fa possible la reproducció dels   diferents valors tonals.
 2 tipus de trama:

·Trama convencional - descompon la imatge en punts de diferents mides.
  - Lineatura de trama: la quantitat de punts de trama que hi ha per unitat de longitud.

Paper prensa          65-85lpi                  Òfset             63-300lpi
Ofset no estucat     100-170lpi              Rotrogravat   120-200lpi
Estucat                    175-200lpi              Serigrafia       50-175 lpi
                                                               Flexografia     90-175lpi

Inclinació
Perquè les trames de les separacions de color siguin visibles han de tenir diferents inclinacions.

Magenta --------- 75º
Negre ------------ 45º
Cian -------------- 15º
Groc -------------- 0º

·Trama estocastica i híbrida - Els punts sempre tenen la mateixa ida i es disposen de manera aleatoria.
No hi ha lineatura de trama ni la inclinació.


Reproducció tonal
Els tons més clars i més foscos s'expressen % de trama.

-El límit de la cobertura de la tinta
Equival a la suma dels % de trama. Alguns límits serien:
  -Paper estucat: 340%
  -Paper ofset: 320%

-El guany de punt:
És l'increment de la mida del punt de trama al ser imprès. Implica una diferència entre el percentatje del tó desitjat i el que realment s'imprimeix. És més intens en els mitjans tons i en els foscos.

-Els percentatjes:
En les Zones fosques els punts de trama es poden tapar i embrutar, en les zones clares els punts poden no veures. El valor a partir del qual estigen és el percentatje màxim imprimible.
Quan desapareixen és e percentatje mínim imprimible.

-Elements de control en la impressió
Permeten tenir un control i medició de la impressió.
Marques de tall: indiquen per on s'ha de tallar l'imprès.
Marques de plegat: indiquen per on s'ha de doblegar el plec.
Marques d'alçat: mostren l'ordre dels plecs que van encuadernats amb una marca al llom de cada plec.
Creus de registre: marque simpresses amb tots els color de separació del treball.
Tires de control: seveixen per medir i controlar el color.
Separació del color: Quantitat de tintes que cal imprimir i color de la tinta que s'aplicarà a cada tirada.

-Les proves
Simulacions d'impressió per revisar la impressió.
   -Les primeres són les proves de disseny. Inclouen totes les mostres que el dissenyador ha passat al client. Poden ser digital o impresses. La impressió d'aquestes proves és més domestica i el color sol variar.

Les proves d'impresió:
 1. Proves de color - Mostra el color final de l'imprès.
 2. Proves de baixa qualitat - Comprovar si el rasteritzat del RiP es correcte.
 3. Proves de màquina - Preparar el treball com si s'hages d'imprimir.

-La forma impressora
Un cop fet les proves, l'impossició s'envia al RIP. Converteix les dates en images en mapa de bits per ser reproducidos sobre un fotolitografía, planta o suportarla.
CTP -  Computer to plate. Per obtenir les formes per offset, rotograbat i flexografia.
CTF- Computer to film. Obtenció de fotolitos per serigrafía.

-La impresión analógica o convencional.
Els systems d'impressió presenten formes impressores.
Es desenvoltura a partir de la manera de diferenciar els grafistas del contragraismes.
-Grafismes: Elements d'una matir que un coup entintats transferirán l'image al suport.
-Contragrafismes: Elements que no arriben a imprimir.

El sistema Offset

Planografia, grafismes i contragrafismes estan al mateix nivell. Per imprimir s'ajudara d'una serie de processos.
Litografia- Pedra calcaria que absorveix l'argua de la zona d'impressió. Pressionado manualment mitjançantuns rodets de cautxú. Així es descobre el sistema offset.

Sobre la forma es marquen zones d'impressió que rebujen l'aigua. Zones afina a l'aigua lipofiles, zones afines a la tinta encrofiles. Es crea una planta de Ada coló,sistema CMYK, síntesis additiva.

El procès

1- Les planxes al cilindre portaplanxes. Un cop fet i comprovat es posa en marxa la màquina.

2- Els roleus mulladors transmeten una base aigua, d'una coberta a la planxa, humidificant la superficie. Zones hidròfiles acceptaràn l'aigua.

3- Els roleus entintadors transmeten la tinta del tinter a la planxa. La tinta es fixa a les zones amb grafisme, les zones aquoses rebutjen la tinta.

4- La planxa entintada no contactarà directament amb el paper. S'interposa el cilindre òfset, recobert amb cautxú.

5- El paper circula pel cilíndre òfset i un tercer cilíndre que dona la pressió justa perquè el paper circuli i ser imprès al mateix temps.

Flexografia. El sistema

Forma impressora on el grafisme es troba en relleu. La distinció entre les zones d'impressió i no impressió es física. Utilitza tintes líquides, faciliten un assecat inmediat de la tinta per evaporació. Aixó permet l'impressió sobre plàstics. La forma impressora es de material plímer. Estructura de planxa discontinua, clixé o estructura de cilindre complet, fotopolimer.

El procès

Es prepara la planxa amb un material flexible i gomos, la imatge estarà invertida. Zones a imprimir an en relleu. La planxa s'ajusta al cilíndre portaforma. El cilindre anilox rebrà la tinta. Una rasqueta elimina el sobrant de tinta del cilindre i impideix que la tinta s'escapi.
Transferència del grafisme entintat suport, el cilindre es lleu per que no es deformi per la pressió.

Rotogravat. El sistema

Utilitza forma impressora cilindrica on el grafisme d'impressió es troba gravat. Per tant, el grafisme es troba en un pla inferior en alçada. Per tant, el grafisme es troba en un pla inferior en alçada al contragrafisme, aquesta naturalesa concava es la que permet els grafismes gravats allotgin i transmetin la tinta al suport. El cilíndre és de gran duresa ja que la seva estructura es la que faciita que el gravat sigui fi i precíss, té una alta productivitat.

Sistema en sec que no utilitza aigua, pot treballar amb tintes liquides que permeten l'impressió efectiva sobre suport pla. Un cop gravat el cilindre es transllada a la màquina i ateses les dimensions, es fa de manera mecanitzada. Les copies solen ser elevades ja que és un sistema car.

El procès

- Entintatge del cilindre, atès que aquesta forma presenta grafismes gravats, gira directament dins de la cuberta del tinter i recull en els alveols la tinta corresponent. En aquest sistema una ganiveta retira l'excès de tinta.
- La tinta allotjada en el grafisme es transfereix al suport per contacte i pressió directa del cilindre contra la banda d'impressoó. Aquesta passa recozada sobre un cilindre impressor, que la condueix i desplaça cap als seguents cosos d'impressió en direcció a la sortida.

Caracteristiques del cilindre

Pot ser de 3 tipus:


1. Convencional: les cel·les són de la mateixa mida i de diferent profunditat.

2. Autotipic. les cel·les són de diferent mida, però amb la mateixa profunditat.

3. Semiautotipic: les cel·les són de diferent mida.

Serigrafía.

Un sistema històric d'impressió i des del seu naixement podem dir que han cambiat poques coses. 

Antigament a la Xina es feien entramats de seda que donaven lloc a malles que permitien passar la tinta a través dels seus porus.

Actualment, la seda es substituida per altres materials com la muselina o la seda sintètica que formen un enredat semblant amb un entramat de punts que es per on la tinta podrá passar.

Aquesta malla de muselina o seda sintètica es troba tensa en un bastidor, generalment de fusta, similar als quatre llistons de fusta que sosten els cuadres.

Per treballar a aquestes malles sintètiques se les recobreix amb material fotosensible, per la qual cosa, un cop impregnades sempre han d'estar en un espai fosc.

Per assegurura que el tractament segeuix a la perfecció, cal deixar assecar la solució fotosensible creada i estesa per tota la superfície de la malla, per la qual cosa  es poden usar pistoles de calor o assecadores que accelerin el procés. Proces d'impressió conegut com a planografía.

La serigrafia, permet impressions monocromes o en tots els colors posibles.

Els fotolits simorimeixen de color negre. Un, quan la imatge a imprimir sigui monocromàtica o quatre dividint els colors originals de la imatge en CMYK.

Cada bastidor serà irradiat per la llum durant un temps determinat. Per aixó, farem servir la insoladora que, tancada de forma hermètica, abocara sobre l'emulsió la quantitat de llum suficient per aconseguir el revelat i continuar.

Un cop s'hagi acabat el procès d'insolat es retirarà el fotolit i rentaran les pantalles amb aigua. Així es retira l'emulsió que no ha estat irradiada gracies al dibuix que l'acetat portava imprès en color negre. (Un cop revelat no deixa secar de nou, ho curem a la insoladora i ho encintem)

Finalment es col•loca  cada bastidor al seu lloc, en la posició correcta i es vessa la tinta per començar a treballar.

Impressió Digital

La gran ventatja es que no resulta necessari la producció de formes impressores per a l'impressió de l'art final.

El grafisme a imprimir es pot modificar amb cada còpia.

Els dispositius d'impressió digital es poden classificar segons la tecnología o el format.

Si parlem de tecnología distingim entre impressores d'injecció de tinta i impressores láser (que treballen amb tòners).

Quan distingim per funció del format, trobem impressores i plotters (usats per formats mes grans o peces que s'han de tallar).

Advantatjes i inconvenients dels sistemes d'impressió

Impressió offset

Avantatges: 

-Millor preu per unitat quan parlem de moltes copies

-Impressió de màxia qualitat

-Impressó de pantones i tintes especials

Inconvenients

-No es apropiada per miprimir poques quantitas o per ipressions urgents

-Té uns costos inicials elevats

Flexografia

Avantatges:

-Escla de color de gran qualitat, impressió amb tó continu.

-Màxim detall en les imatges

-Gran fiabiitat de color.

Inconvenients:

-Cost d'impressió contant

-Alt cos per copia

-Qualitat baixa en ipressió de textos

Rotogravat

Avantatges

-Alta qualitat

-Alta liniatura,cosa que augmnta el detall

-Constància de color

-Alta velocitat en les ipressions

Inconvenients

-El cost de producció es molt elevat.

Serigrafia

Avantatges

Permet imprimir sobre pràcticament qualsevol superficie, com teles, paper, metalls i ceràmica.

Inconvenients

La producció resulta lenta

Depen en gran part de l'operari.

Impressió digital

Avantatjes:

-Impressió ràpida, economica i flexible.

-No rquereix planxes ni fotolits

-No exigeix temps per refredar-se o essecar-se.

-Per poques unitats els preus acostumen a ser ajustats.

Inconvenients

-No iprimeix pantones ni tintes especials, treballa unicament amb CMYK.

Quin es el millor sistema d'impressió?

 Depen de les caracteristiques de la impressió depenent del que vol el client, depenet dels costos de producció, el suport i el temps que disposem, es triara el sistema es adient.

Criteeris de selecció segons tipologia i capacitat

En relació  a la màquina que s'utilitzara hi ha una serie d'indicadors que determina la seva capacitat.

1. Producció per unitat de temps

2. Grau de qualitat a assolir en el producte elaborat

3. Temps no productius

4. Limitacions tècniques

5. Volum de feina simultània

6. Autonomia

7. Quantificació i quantitat de problemes.

Les capacitats del procés productiu serà, doncs, una suma de les capacitats de les àquines que s'utilitzaràn en aquest procès.

En l'adquisició d'una màquina per a les tasques de producció gràfica cal tenir en compte que s'està davant d'una inversió, entenent que es tracta d'una transforació de recursos financers en un actiu per  al'empresa.

Un cop presa la decisició es necessari fer una anàlisis dels preus, cal tenir en copte:

- Detectar les necessitats que ha de cobrir la màquina

- Veure les diferents màquines que hi ha al mercat.

- Identificar el major núero de preveïdors possible i evaluar-los seguint paràmetres de qualitat,...

- Realitzar una comparativa de mercat.

- Estudiar el finançament o pagament.

Preparació de la impressió

Aprovisionament i emagatzematge. Gestió i control d'existències

Què caldrà detallar?

1. Matèries primeres, productes seielaborats.

2. Proveïdors amb qui tractem.

3. Control d'estoc i política de magatzems

Un cop sabe quines existències tenim i utilitzarme, en deixem constància.

Cal planificar laproducció duent a terme les preparacions previes a cada procès, ja sigui preparació de formes impressores, etc.

Procès productiu

Es descriura detalladament el conjunt d'accion i decisions relatives.

Cal respondre a una serie de qüestions:

1- Quina cantitas es produirà

2- Quina és la capacitat productiva de l'empresa?

3- Quines matèries prieres són necesariesi quantitat.

4- Quins recursos materials i humans es necessitaràn?

Infrastructures i equipaments

Es detallaràn els recursos necessaris en el procés de producció o d'operacions.

·Locals, edificis o altres instal·lacions.

·Maquinària, eines, mobiliari, equips tènics.

Orgaització i distribució dels RRHH

Serà important especificar:

-Quantes persones i ab quines característiques es necessitaran per dur a terme el projecte.

-Quina formació hauran de tenir.

-Quines seràn les activitats concretes de cada persona en funció de les necessitats del projecte.

Documents del plà de producció

Les empreses tenen una sèrie de docuents que utilitzen per dur a terme la producció.

-Manual i fixes tècniques de màquines, eines i equips

-Full de ruta

-Fitxa de producció

-Control de costos

--------------------------------------------------

UF2: Gestió i control del processos d'impressió.

·Roland i Plotter de tall

-De tall

• El vinil s'introdueix per la part posterior.
• Tries bobina o peça sola
• Calcula les dimensions d'horizontal I vertical.
• Marcar punt de partida amb "Origen".
• Només Illustrator (.ai).

-Konica monilta bizhub PRO C1060L

• Abrir port I orbit alimentador
• La part gross "finisher", es fan els acabas.
• Bandeja 3 es independent, funciona de caláis, capacitar de places. A partir de 135g/r bandeja 3.
• El paper mal tállate, un mal ús de la maquina, paper no airegat, gramatge incorrecte poden aturars la máquina.

A la pantalla

Config. papel i seleccionar bandeja

Camb. juego, tipo de papel, especificar color, tamaño de papel, peso.

A l'ordinador

• Abrir i comprovar PDF.
• Archivo, imprimir, Konica 1060, config. pag., triar formato papel, aceptar, disposición "bizhub", configuraciones, general, triar bandeja, pestaña diseño, tamaño papel, papel, obtener datos bandeja y papel, color, flujo de trabajo, imprimir y retener.
• la primera prova d'impressió sera en B/N.

-Ploter Mimaki

Imprimir de 2 formes:

 - Unidireccional: en una direcció, mas detall.

 - Bidirecional: Anada i tornada, més velocitat menys detall.

Sangrat de 5mm.

Seleccionar cantitat de printrollers, selecionem print o cut.

Hoja o bobina, comprobación dels printrollers i calcula de lampeada.

Al pc

 -Seleccionar el projecte. Impressión, rip y impressión.

-Cut, after, immediate print, cut after rip and print.

Sistema de tampografia

Utilitzat per imprimir sobre superficies irregulars com:

Bolis, capes, encendeos, taçes...

Una tecnica d'estampació mes utilitzada per imprimir.

Impresión economica, bona definició de triball. És una tecnica relativament moderna.

Un aventaje és que el tampoco de silicona es poden imprimir la imatge sobre objectes a qualsevol superficie i sobre qualsevol material.

·Elements importants:

-Placa o clitxé: Superficie sobre la qual estaria guardada la imatge.
-Tampó o almohadilla: Mitjà per on la imatge quedará estampada.
-Maquinaria: La maquinaria per imprimir. De diversos tipus segons necessitat.
-Tinsta: El que quedará sobre el suport.

·En que consisteix la tampografia.

Una placa metal·lica, recoberta d'una emulsió fotosensible, es forma una imatge creant un baix relleu.
La peça es posa sobre una base magnética, es cobreis de tinta i es barreis amb una ganiveta. 
El tampo fa pressionou sobre la peça i recolher la tinta. El tampo transporta l'imatge i la transferir al suport a imprimir.

UF3: Pla de mantenimient i protecció de riscos en impressió

Qué inclou el pla de manteniment?

El manteniment és  una eina bàsica per al bon funcionamient  d'una empresa i les seves instal•lacions.

Les tasques de manteniment que es realitzen en una empresa ea poden dividir segons els tipus d'accions que es realitzen. Diversos tious de manteniment.

No es limita només a fer intervencions de conservació, sinó que també ha de participar en la millora contínua dels processos productius, tenin en compte l'evolució de la tecnologia.

Objectius del manteniment

Per saber si el manteniment que es porta a terme es correcte cal observar el grau d'assoliment:

1. Evitar les aturades de les màquines per averia: el fet d'anticipar-se a les averies redueix les aturades de producció.

2. Evitar anomalies causades per un manteniment insuficient i minimitzar la gravetat de les avaries: una correcta implantació de revisions periòdiques en les màquines és condicionada pel grau de detall amb què s'ha dissenyat el pla de manteniment. Una planificació correcta redueix l'aparició d'anomalies i avaries greus.

3. Conservar tota la maquinària en condicions òptimes de seguretat i productivitat: la finalitat d'elaborar i implementar un pla de manteniment és la de garantir la productivitat de la maquinària i seguretat del peraonal.  S'han de realitzar les comprovacions específiques en funció de l'ús.

4. Assolir o allargar la vida útil dels béns productius: si s'estableixen calendaris de revisió adequats per a cada equip de treball s'aconsegueix, com a minim, assolir el rendiment òptim pel qual es va dissenyar i, en casos, es sobrepasa la vida útil prevista.

5. Innovar, tecnificar i autimatitzar el procés productiu: No es limita a conservar béns productius, sinó que ha de participar en la millora contínua de l'empresa.
Per garantir competitivitat de l'empresa cal innovar amb nous mètodes de treball, millorar els procesos i automatitzar-lo.

6. Reducció dels costos de l'empresa: Un bon mantenimant a l'empresa equival a una reducció de costos directes i indirectes.

7. Integració deks departaments de manteniment, producció i R+D:  el treball en grup és la millor eina per a la integració dels diferents departaments que intervenen de forma directa i indirecta en la fabricació del producte.

Manteniment correctiu

És aquell que repara o substitueix els components o instal•lacions que han causat una averia. 

Manteniment prevenitiu

Estableix els controls de previsió i substitució de peces, eines o màquines. Evita posibles averies i aturades del procés productiu.

Manteniment predectiu

Detactar fallades i defectes en les màquines en les etapes incipients, en el moment de la posada en funcionament, avans de començar la producció o quan es molt inicial. Aixo evita problemes i avaries majors, que podrien ocasionar pèrdues considerables.

ALTRES TIPUS DE MANTENIMENT

El manteniment conductiu que consisteix en el control i anotació de consums, rendiment i paràmetres de funcionament, dispositius de seguretat, creació de documents de registre dels tècnics i les operacions que realitzen.

El manteniment normatiu estableix obligatòriament una serie dispeccions periodiques que shan de realitzar d'acord amb la legislació vigent.

FACTORS QUE INFLUEIXEN EN L'ÈXIT DEL MANTENIMENT

Recursos de l'empresa

L'objectiu basic duna empresa es produir mes i millor.

Organització, estructura i responsabilitat

En general, l'estructura més habitual de les empreses és la de tipus funcional, sorganitza per departaments o seccions amb funcions determinades. Evitar que cada sector actui de forma independent, cal establir mecanismes de comunicació.

Formació

Tot el personal que realitza una funció dins l'empresa te que rebre una minima formació en prevenció de riscos, aixi com una formacio especifiva per la tasca que realitza.
El personak de manteniment te que tindre una formació sobre kes maquimes i instal lacions.

Implantació i gestió

Com a norma general cal definir un departament responsable d'implantar un pla de manteniment  de tota la maquinaria. 

Coordinació

Per una bona comunicació entre departaments s'han d'establir mecanismes per afavorir la seva integració.

Programa de manteniment

Fitxes que contenen el pla de manteniment de l'empresa, i representen una eina de treball.
El contingut daquestes i complexitat dependra del tipus de maquina.

Mètodes per registrar resultats

Haurà de preveure uns paràmetres bàsics per a poder obtenir uns resultats determinats.
Paràmetres s'establiran uns continguts bàsics que serán els seguents:
-Dades d'identificació de l'equip a revisar.
-Autorització de la persona responsable.
-Punts a comprovar i/o peces a substituir segons la intervenció que s'hagi de fer.
-Llista de control (check list).
-Referències de recanvis específics.
-Temps invertit en tasques.
-Apartat d'observacións
-Identificació i firma de l'operari que ha intervingut.

Pel que fa al mesurament i de les accions dels programes, cal fer un tractament de dades dels resultats obtinguts de les revisions efectuades en cada programa de manteniement, amb la finalitat de valorarne aquells aspectes que considerem que poden ser rellevants: temps invertit en cada intervenció, estat dels elements revisats, recanvis utilitzats, previsions d'aturades en la producció.

En relació al registre es recomana fer la gestió del manteniment amb mintjans informàtics i amb un programari específic amb la finalitat d'aprofitar les noves tecnologies. Un control exhaustiu de totes les revisions que es fan i obtenir dades referents al manteniment.
Aquests mètodes son:

-Cost de revisió
Hores invertides en les operacions
Recanvis utilitzats
Operacions previstes
Historic de revisions
Generacio de fitxes de manteniment


Revisió del pla de manteniment

Revisar l'adequació del pla al centre de treball, i que s'actualitzi la maquinària en la mesura del posible.
L'objectiu és conservar la maquinària en condicions òptimes de productivitat i seguretat al mínim cost.

Homologació de màquines amb marca CE.

El marcatge CE es oblogatori a totes les màquines fabricades a partir de l'1 de febrer de 2010 independent del seu destí i ús final.
CE es la garantia de seguretat i qualitat. Els informes tecnic dassaig ITE son documents que indiquen els resultats de les proves realitzades en un laboratori.

Documents relatius al mercat CE

-Informes tècnics d'assaig.
-Contractes de cessió.
-Manual de control de producció en fàbrica.
-Etiqueta de mercat CE
-Etiqueta completa
-Declaració de conformitat

-Manual de funcionament